dilluns, 12 de juliol del 2010

CÀNTIC DE LA TERRA

















Hi ha un temps per a les paraules de blat,
taula parada i riure de celler;
també hi ha un temps per als mots encesos,
els braços units i el càntic de la terra.
Que el vi ratlle quatre vegades el groc forment
i la gent balle lliure cara la mar.

4 comentaris:

  1. Francesc, em sembla una meravella, aqust poema, crònica i sintesi a la vegada d'aquests dies i d'aquest tema.

    Ballarem lliures cara al mar...

    ResponElimina
  2. Barbollaire, gràcies per continuar-hi.
    Carme, la meravella és la gran NACIÓ CATALANA de nord a sud i d'est a oest sense oblidar els germans de l'Alguer. I com no, la deliciosa mirada dels teus dibuixos.
    Una abraçada
    Salut i Terra

    ResponElimina
  3. taula parada i riure de celler...em sembla una imatge poètica ben bonica, Francesc!
    Un poema preciós!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons