diumenge, 3 de juliol del 2011

UNA VESTA RÒNEGA

UNA VESTA RÒNEGA


Una vesta rònega
com a pell de pols
perquè la color no em trobe
quan mastegue la cançó del cansat
com una salmòdia pesada i lenta;
cap llum entre els dits
que separen els òssos dels vençuts.

3 comentaris:

  1. Cordills, per no dir un renec, intentaré fer-te companyia seguint el poema...

    ResponElimina
  2. Lliuro el regal del color
    a la cançó cansada,
    la melodia s'entortolligarà
    als ulls i a les mans
    i ens sorgiran escletxes
    de llum entre els dits.

    ResponElimina
  3. [seguiment extraoficial]

    Carícies funàmbules

    És clar com la llum a trenc d'alba,
    Com les paraules tendres dites a cau d'orella
    Pels amants que no esmercen besos ni fam
    Ni somnis per dedicar a la carn tota l'atenció.

    És pur com l'aigua que s'escola entre les muntanyes
    En el desglaç, com la joia de saber-se desitjat
    I córrer el risc del funambulista que, sense xarxa,
    Travessa la corda i desafia el buit per una carícia.

    És vil com el sopluig que ofereix la intempèrie
    I l'abandó, salms de l'oblit que es reciten de memòria,
    Però no salven de la fadiga del canvi constant,
    Del vertigen que ofega i asfixia, i que consola.

    Paradoxa i contradicció de plaers i sofrença,
    Però el dolor també és part de la vida.



    d.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons