diumenge, 3 de juliol del 2011

Salmòdia òssia (o Papiroflèxia), de deomises

[seguint la zel, en Francesc Mompó i l'Anton, a pedaços]

Prova d'alçar-te amb el grinyol perpetu dels membres
I amb la salmòdia de queixes que el teu esquelet
Confereix en aquest trencaclosques rígid i immòbil
Que és la vida.

Venç la rutina i la peresa amb l'esforç d'esdevenir dret
I apareixerà un sol càlid contra tots els desembres
Acumulats en la sang i perquè, immediatament, trobi el
Gebre en la ferida.

Cull l'esperança feta de paper i guarda-hi les cabòries
Per si una ràfaga de vent se les enduu enllà, lluny,
I les perd i les oblida.

Home d'origami avui, tanca el puny i desvetlla't: el juny
Ha acabat i cal posar ordre al camp del viure, històries
D'espiga fràgil que no té brida.



d.

2 comentaris:

  1. M'agraden aquests seguiments a més d'una persona, fan que el diàleg poètic, sigui més diàleg encara.

    Molt bé, deo!

    ResponElimina
  2. I a més del que diu la Carme, és difícil, dir-ho bé, com ho has fet!
    Maco, Deo!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons