Vençut, el cansat prova d’alçar-se,
sent enyor de lluites i vol encara,
-després del forçat repòs-
cercar la llum perduda, esmunyedissa...
Un dia trist
li va fuitar dels ulls
Tant temps sol, amb les mans buides
i els òssos febles, vol retornar al color
de la vida, que tant enyora...
prova d’alçar-se, jo li dono la mà.
sent enyor de lluites i vol encara,
-després del forçat repòs-
cercar la llum perduda, esmunyedissa...
Un dia trist
li va fuitar dels ulls
Tant temps sol, amb les mans buides
i els òssos febles, vol retornar al color
de la vida, que tant enyora...
prova d’alçar-se, jo li dono la mà.
(seguint Francesc M)
Segur que li obres la finestra per al llostrejar, Zel.
ResponEliminaSalut i Terra
Ens retrobem, en l'espai, en el record... Donem-li la ma, és clar.
ResponEliminaAnton.
Que tinguis bons dies, a tu i a tots.
Intento seguir-te, zel, però són brillants els teus versos!
ResponEliminad.
Zel, m'ha encantat el teu poema, ja m'ha captivat la imatge tan suggerent que el presentava, i la complementació amb les paraules és estupenda. Felicitats.
ResponEliminaEscletxes de llum
ResponEliminaentre els dits
donaran força
als ossos vençuts.
La mà en la mà
traspàs de vida.
La mà en la mà
omple el llegat.