Amb sentors de brega
i dolor de vida,
el retruc del dia
va hissant-se,
fressós,
com la vela enamorada del vent.
[inspirat en Zel]
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Un poema hissat en la bellesa, Jordi.
ResponEliminaIntento seeguir la brega i el combat que desprèn el teu poema, Jordi, abans de marxar cap a la feina,
ResponEliminad.
M'enduc la vela enamorada del vent! Gràcies, Jordi!
ResponEliminaA vosaltres. Gràcies.
ResponEliminaLlàstima de les "sentors de brega". O potser no, gràcies al "dolor de vida", la vela, com el vers, segueix el vent, allò invisible. El "retruc del dia": el que passa a vegades quan es pon el sol.
ResponEliminaÉs un poema dels que no es deixen interpretar gaire, però que és profundament sentit.