T'estava esperant
com la cambra fosca
espera la llum i
les imatges invertides
damunt la paret.
El món capgirat.
Així t'estava esperant.
Vas arribar i vas obrir de cop
totes les finestres.
La claror em va enlluernar
i al mateix temps ho va redreçar tot.
El món tal com és, final de la màgia.
La claror i la bellesa,
t'hi espero.
Molt misteriós i suggeridor aquest "El món tal com és, final de la màgia". Però continuem esperant la claror i la bellesa que ens va enlluernar. Bellíssim, Carme!
ResponEliminaSí té una mica un doble sentit... El mòn tal com és no té gaire màgia, (per això escrivim) però la realitat a plena llum també pot ser bonica, si ens hinesforcem prou. Gràcies Helena!
Eliminaquina espera més dolça tot i que la llum ens mostre un miratge.... gràcies per compartir
ResponEliminaTanta claror acaba amb els misteris... Però ensenya altres belleses...
EliminaEns trobarem en la claror de l'estiu.
ResponEliminaLa claror d'estiu que ens enlluerna sovint.
EliminaI començar una altra màgia, amb claror i bellesa, la dels sentiments.
ResponEliminaUna màgia diferent... També vàlida...
EliminaEstimo aquesta claror que ho inunda tot.
ResponEliminaParaules belles,
ningú les pot prohibir.
Això és com un començament de poema "estimo aquesta claror que ho inunda tot" ... Segueixes? ;)
EliminaClar que tots els teus comentaris podrien ser-ho... Començament de poemes.
Ningú ens prohibirà les paraules belles, i tant que no! I si algú ho fa, no li farem ni cas.
L'agafo, gràcies.
EliminaÉs bó que algú et faci veure la llum quan tot estava forc.
ResponEliminaEra una foscor màgica, però...
EliminaUna manera molt poètica d'esperar algú...La claror sempre posa les coses al seu lloc,...
ResponEliminaA vegades ensenya massa coses...
EliminaQuina espera tan plaent i lluminosa.
ResponEliminaA la meva paret per les escletxes dels finestrons feixos de llum dibuixen constel·lacions. Alguna vegada la màgia m'ha sorprès amb imatges invertides.
Amb el porticó obert el sol llevant em desperta. El meu ell es lleva.
La màgia s'acaba...
Ben bé així, aquestes imatges invertides d'unes escletxes o d'un punt petit de llum tenen molta màgia. Ho he itilitzat com a metàfora... Veure les coses descd'un punt de vista diferent del més habitual. Quan torna la llum, quan ens conformem amb la realitat... La màgia s'acaba, desapareix...
Eliminala vida i la mort,
ResponEliminapenja d'un fil
a la sala d'espera,
Tot un instant dramàtic, en poquísimes paraules. Gràcies, Montse!
Elimina