La primera llum de matinada
entra per l'ample balconada,
els ulls volen enxampar-la.
Mandrós el cos encara,
la pell als llençols enganxa,
té tot l'Univers a la cambra.
Un bri de llum la vessa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
!!
ResponEliminaN'hi afegeixo dos més.
Elimina!!+!! :-)
Que siguin 8.
EliminaEl poema s'ho val.
Gràssis a tots dos, em sento estimada! :)
EliminaBeuré d'aquesta llum...
ResponEliminaQue no ens manqui mai, nina.
EliminaI que duri!!
ResponEliminai duri...i duri...i duri... ;)
EliminaAra si que he quedat amarada de llum...de sol i de lluna.
ResponEliminaQuè maca ets, Teresa! :)
EliminaObrim ve els finestrals que aquesta llum matinal ens il·lumini cada moment del dia...Però costa tant deixar de mirar-la!
ResponEliminaAquesta és la llum que fa posar-me dempeus i seguir, dia rere dia.
Eliminasi el sol ara arriba, potser es que abans tot el que s'ha cremat no tenia prou llum...anton.
ResponEliminaPotser sigui això, Anton.
Elimina