Ara fa més de quinze dies, a mig camí entre la tardor i l'hivern, l'advent i el Nadal, un servidor de vostès se li va ocòrrer la idea de proposar una nova tanda de versos abans de Nadal. Vaig pensar que seria una bona manera de donar una mica de "vidilla" a aquest espai i de pas, en aquests temps tan negres, una manera bonica de desitjar-nos, entre els i les poetes blogaires que han escrit alguna vegada en aquest espai, desitjar-nos unes bones festes!
No sé si és un d'aquells moments de lucidesa mental que se t'acudeix una idea, et llences a la piscina i penses: i per què no? I és així com vaig escriure el post anterior. Només sóc un humil poeta blogaire que vaig descobrir tard aquest espai, abans dit "Personatges itinerants" i després "Itineràncies poètiques". Sí, ara ho recordo, el vaig descobrir tard aquest espai, i durant un temps he seguit d'aprop algunes propostes que s'han generat, de les quals vaig tenir l'oportunitat de ser-ne partícep en una convocatòria ja que la Carme em va convidar i em va animar a participar-hi.
En el temps que porto a "la Catosfera" ja he participat en vàries històries col·lectives; totes tenen la seva part d'interacció interesant. Hi ha moments molt positius i agradables. Però també cal dir que m'he emportat alguna que altre sorpresa, imprevist i decepció.
**************************
Espero que el post anterior no fos una sorpresa per tots plegats. Simplement era una proposta. Per aquelles coses que passen, de forma precipitada, vaig penjar primer el post i paral·lelament vaig enviar el correu a la Carme. Algú amb bon criteri li va semblar estrany que la Carme en sabés poca informació de tot plegat. I aquest algú tenia raó: ens oblidem que determinades pàgines i blogs on hi ha més d'un coautor, també hi ha un administrador/a o creador/creador/a. Admeto el meu error i demano disculpes.
La Carme Rosanas és una persona enèrgica i molt generosa i li va semblar prou bé la proposta.
Agraeixo els comentaris positius del darrer post. Crec que us va semblar prou interesant la proposta. I davant tot plegat, si algú s'anima...per què no ho tirem endavant?
********************
Tot té un principi i un final. La creació, el manteniment i la dinamització d'un espai i molt més si és col·lectiu comporta molta feina, esforç i temps. Potser per això admiro la tenacitat, les ganes i l'entrega d'alguns blogaires que han sigut motors a la Catosfera i la resta n'hem estat còmplices i a vegades també partíceps...Els jocs literaris d'en Tibau, les Històries veïnals del veí de Dalt, els relats conjunts, el blogaire invisible del veí de Dalt, els premis Cats, el Pessebre 2.0 de Mon i un llarg etcètera. Darrera cada proposta hi ha un motor i la feina d'un motor en deteminats moments pot ser esgotadora. Potser per això vull agrair la generositat i el temps que la Carme ha dedicat a aquest espai.
***************************
Determinades propostes a vegades moren d'èxit. És bonica la idea de compartir quelcom amb algú que també té les mateixes afinitats. És bonic crear vincles, interactuar, compartir i sobretot que et llegeixin i que algú es prengui la molèstia de perdre dos minuts en només llegir el que has escrit sinó també en comentar-ho. Potser aquest espai en les darreres convocatòries ha mort d'èxit? No ho sé. La Carme té la seva pròpia teoria. Determinades dinàmiques poden arribar a matar un blog. Confesso que quan vaig participar en una de les convocatòries em va semblar la idea de partida molt bona però també em va esgotar obrir "el google reader" i comprovar que en molt pocs dies s'havien arribat a escriure més d'un centenar de poemes. Bé, això no hauria de ser pas negatiu, oi? La creativitat sempre ha de ser quelcom positiu. Una cosa és la creativitat ben dosificada, amb temps per ser llegida, comentada i digerida i l'altre és l'allau diari de poemes. Confesso que en aquell moment se'm va fer una mica agobiant el seguiment de tanta productivitat. També confesso que vaig llegir en aquell moment alguns escrits molt interesants i de gent que té molta fusta. (evidentment he dit el pecat però no diré el pecador!!! Què us pensàveu que us diria quins poetes d'aquest espai m'han atrapat...ja, ja,ja...això m'ho guardo per mi!)
S'han escrit bons poemes...però també (segons el meu parer) determinades dinàmiques han fet que aquest espai en determinats moments hagi pogut morir d'èxit i matar una bona idea.
************************
Perdoneu que sigui una mica subjectiu en tot plegat. Abans d'engegar una nova proposta, crec que valia la pena comentar aquestes coses i deixar les coses clares. Davant tals antecedents, una proposta improvitzada, entenc que pot ser una idea una mica boja i pot fer una mica de por.
Entenc que en els correus que vàrem tenir amb la Carme pensés...però vols dir? Una proposta sense invitacions, amb pocs avisos, poca publicitat...Una proposta improvitzada, espontànea...i per què, no?
Si no hi hagut un recordatori previ...pot ser un suïcidi potser? Si són 4 els que s'han compromès ha participar no quedarà pobre? I la gent que no se n'hagi assabentat no es queixarà?
Sí, ho confesso. Tot plegat té un risc.
Qui hagi estat al "lloro" de tot plegat fantàstic. Qui vulgui participar, benvingut. Qui se n'hagi assabentat tard i vulgui participar, endavant. Qui se n'hagi assabentat tard i es vulgui queixar que es queixi...Si al final només s'escriuen 4 haikús i poc comentats. Benvinguts seran. Però almenys seran els 4 haikús més llegits. (almenys per part meva!)
(Però com he dit abans...crec que s'ha pecat d'un excès de productivitat...i al final, com passa amb la majoria de blocs i propostes. S'escriu molt. Es llegeix poc. Es comenta menys. No ens enganyem...és el mal actual de la catosfera. És tanta la voracitat i la producció diària de posts...que a vegades és fa difícil seguir tots els posts i tots els blocs. Perdoneu el comentari; però algú ho havia de dir!!!)
Qui conegui la dinàmica d'aquest espai, si som gent civilitzada, i un cop haguem recordem les quatre normes, que podreu llegir en el proper post...per què una proposta espontànea no pot sortir bé? Té el seu risc. Tinc la plena confiança que els devots d'aquest espai sabran crear el caliu necessari perquè els haikús nadalencs puguin desenvolupar-se fluidament.
****************************
Que quedi clar que un servidor de vostès no pensa fer de motor de res. Simplement vaig proposar una idea, que amb el consentiment de l'administradora de l'espai, hem decidit tirar endavant i per fer-ho recordarem quatre normes bàsiques. I com a molt per trencar el gel escriuré el primer haikú. A partir d'aquí..."alea jacta est"!
Un servidor:
Gabriel
************************
Que la sort amics i amigues poetes blogaires ens acompanyi!!!
US ANIMEU A PARTICIPAR?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada