divendres, 16 de juliol del 2010

La sorra del temps

La  sorra  del temps
se'ns escapa  d'entre els dits,
disfressada  de llarga espera,
esperem un lloc
esperem un dia
esperem un fet.

Ens perdem.  Buits.
Com rellotges  de sorra
trencats
que ja mai  més 
no comptaran segons.

4 comentaris:

  1. Esperaré que em segueixis, sense perdre'm i sense trencar-me. :)

    ResponElimina
  2. precióssíssim pomea Carme!
    el temps disfressat d'espera..fins que el rellotge es trenca..
    m'encanta!

    ResponElimina
  3. De tant esperar, es trenca el temps i..., millor viure, oi?

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons