No ens perdem.
Comencem a comptar el temps nou
a cada estrena de temps.
Afegim temps al temps,
i temps per estimar.
Ahir com a pretèrit,
demà com a futur.
Avui present de somni.
Sense enganys ni disfresses.
Esperem,
el lloc,
el dia,
l'encontre.
Si
s'es-
mi
co
la
cap
gi
ra
rem
el
temps
i
l'es
tre
na
rem
de
nou.
(Seguint el poema de la Carme)
m'encanta aquesta esmicoladissa de paraules en el temps!
ResponEliminaa cada estrena de temps, afegim temps al temps... ben cert, estrenar temps és viure intensament i llavors el temps s'engrandeix...
ResponEliminacapgirem el temps, estrenem-lo a cada moment!
Preciós poema, m'ha agradat el que dius, com sona i la imatge que n'has fet!
Ei que tu també ets poeta!
ResponEliminaHe recollit
ResponEliminales engrunes
i he capitombat
el temps.
Ha resorgit
com del no res
nou i sencer
per encetar.
S'escolen paraules de temps, com la sorra del rellotge... un poema molt visual!
ResponElimina