dissabte, 17 de juliol del 2010

Màscares

[segueixo la Isabel]

La vida estira
Cap a enfora les ànimes.
No em salven màscares
En aquest ball d'insomni
On no paro de moure'm.

Tinc el miratge
D'una gesta passada
Sense conèixer
El mal i els seus orígens.
Desorientat, callo.



d.

3 comentaris:

  1. Ja és veu, ja, que no tens aturador! :)

    Bonic poema, d.

    ResponElimina
  2. T'he respòs manllevant-te i capgirant el teu poema, OH de Oh mises

    ResponElimina
  3. La visa estira sempre... malgrat l'insomni, espero que sentis l'estrebada!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons