Llangor d'instants que has de viure,
Vida de paraules i gestes, congestes
Inútils que emmudeixen els teus llavis:
Rabent, oblido la tristesa quan restes
Al recer dels versos que, com glavis,
Fenen els membres em duen als afores
Rònecs de la solitud, buscant-te el somriure.
d.
Un acròstic!
ResponEliminaJeje! ;)
ResponEliminad.
PS: sense permís, he fet una itinerància al teu blog, fanalet...
Moltes gràcies deomises ets un sol!
ResponEliminaEt prenc les hores que s'escolen lentament amb un altre recurs literari.
ResponEliminaQue bonic, deo! No si al final em fareu plorar d'emoció, entre tots!
ResponElimina