Tot seguint Montse, fanal blau, Carme, Joan Guasch ,lolita lagarto
Ara que és demà quan feia poc era avui
tothom dorm menys jo...no escolto el silenci
però és temps de silenci...no ens perdem
cap granet de sorra del temps, sabem que el pren...
platges enfurismades reclamen allò que el temps ha pres.
La mar es revolta i el temps li retalla les ones
a cops de tisora mentre li escolta silencis de sorra.
El temps s'enamora de cada granet d'arena robada
és gelós i els reclou dins un recipient
de vidre reciclat a cops de martell de silenci....
psssss pssssss calleu que torna
fem veure que no hi és...el temps que no passa,
el silenci engoleix uns quants mots de no res....
i els torna a la platja esmicolats i tristos....
Silenci! calleu! és temps de silenci i no l'escoltem...
Tots dormen? Jo no, elvira, ja ho veus, insomne de nits tinc els ritmes canviats...preciós!
ResponEliminaJo tampoc no dormo, he arribat a casa just fa una horeta...
ResponEliminad.
Us felicito, són insomnis ben productius...
ResponEliminasembla mentida la quantitat de vida que hi ha matinada endins.
ResponEliminapsssssssssss pssssssssssss no goso no dic, no avanço ...no puc ..el silenci engoleix les paraules mentre les escric pssss pssssssss no escolto no hi sóc...
ResponEliminapreciós poema!!!! pssssssss....calleu
òndia si que érem uns quants els insomnes! gràcies a tots i totes!
ResponEliminaSi voleu que us digui la veritat, ara, em feu una mica d'enveja aquest insomnes que intercanvieu poemes a temps real!
ResponEliminaUna abraçada a tots! :)