des de aquest espai infinit
on tots els vents ressonen,
enmig d'aquesta natura despullada
L'home s'hi troba sol,
perdut, aprop dels núvols,
escolta el silenci,
que parla i fa vibrar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Montse, t'anava a deixar un comentari a la meva entrada; he tornat per modificar una cosa i he vist que estaves en ronda. I ara veig que ja estàs per aquí!
ResponEliminaDe debò que em sabria molt de greu haver-me avançat sense haver-te donat prou temps. Disculpa'm.
El teu poema, preciós!
Moltes gràcies.
ResponEliminaSalut, i bona nit!
"..escolta el silenci,
ResponEliminaque parla i fa vibrar."
Entenc que el silenci és el millor camp d'acció i no pas perquè parli, o faci vibrar, sinó perquè acull.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
també a mi m'ha agradat força .. escoltar el silenci que parla...
ResponEliminala veu del silenci arriba on no arriben les paraules.
un poema molt bonic!
Acollit en
ResponEliminal'obaga del silenci
l'home es retroba
prop dels núvols...
escoltant...