Limeunhee
Despunten crits de fulles en els arbres
com el bell sol naixent precursor
que ara esquitlla la mar als matins somrients.
Aquesta mar perenne, encalmada, joliva
obre els ulls seductora a l'esclat
als meus ulls i als teus ulls
i a la serra, al timó i al romer
i és joia i acollença
i és primavera i tacte de les veus
que surten dels geranis, i de les mans
potser també dels peus
i camine
trepitge noves flors i me les bec
-ramells enjogassats de cançonetes
passetge abrils, passetge ametlles tendres
i en el descans, em prenc un glop de vi
com qualsevol romeu.
Com una primavera misteriosa.
ResponEliminaFita
Una primavera juganera i cantarina.
ResponEliminaEl teu poema em fa arribar tot de bones sensacions, com ho fa la primavera.
ResponEliminaEl mar que veig ara mateix, és un mar d'onades grogues als camps que m'envolten i s'adiu molt bé, tambè al teu poema. Noves flors pinten de nou la primavera.
ResponEliminaLa primavera, un autèntic esclat de joia a la natura...
ResponElimina