Despunten
crits de fulles en els arbres...
sonen els
cants en branques despullades,
ullets surten,
d’aquets brots temorosos.
No hi ha
remei, la primavera esclata.
Olors de
flors, colors d’esperança
i reneixen,
com simples esbossos.
Pètals oberts
i fulles en els arbres
ja les branques no estan despullades,
els
ocellets, ja poc temorosos
sense cap
por, de l’ou vida esclata,
dintre el
niu neix, tot ple d’esperança
és vida
tot, ja no són esbossos.
......
Tot això fa, la primavera! Molt ben expressat.
ResponEliminaEsplendorosa primavera: l'has clavat.
ResponEliminaFita
Maca metàfora, la dels esbossos.
ResponEliminaÉs vida tot... tot el que veig, tot el que sento...
ResponEliminaLa vida, que recomença a la primavera i ens enamora a tots...
ResponElimina