Caspar David Friedrich
Penseu, ànima meua que el prec
que invoca Déu és necessari?
Ploreu, ploreu sense Ell amb llàgrimes
callades l'alegria peduda, la pau
de l'esperit malbaratada.
Si jo pogués abastar l'esperança
que al món, potser algun dia
hom només es mourà per amor...
Quin déu ens habita el cor, digueu-me
digueu-me si ho sabeu.
Com podrem entonar la cançó?
Nom sé pas quin déu ens habita el cor, Noves Flors, però el teu poema m'arriba endins, el trobo preciós! Gràcies mil vegades, per ser-hi sempre, amb la teva poesia exquisida.
ResponEliminaPotser és un déu variable. Hi ha estones de pau i d'altres d'inquietud.
ResponEliminaLa cançó la podrem entonar en clau de llum.
Fita
Ben bé, així com dius... un déu variable...
EliminaI la llum finalment només depèn de nosaltres...
preciosa creació !
ResponEliminaCàntic que hauria de ser entonat com a gòspel, per allò de que remou cor i ànima, i ensems el cos sencer.
ResponElimina:-), preciós....
Dins del cor hi habita, l'Amor...
ResponElimina:)
Segurament podràs trobar el teu mateix déu en alguns cors i en altres descobriràs que no hi habita. Sense gairebé ni plantejar-t'ho t'aproparàs als primers i defugiràs els altres.
ResponEliminaNo crec que es pugui fer gaire res més.
Junts entonarem la cançó.
ResponEliminaPotser el "déu" que ens habita el cor és, entre d'altres déus, la teva poesia...
ResponEliminaProvarem d'entonar cançons.