no el crit que desperta
no l'amor infinit,
no el món somiat
no la flor més vermella.
Només la cançó
i el crit impotent
l'amor quotidià i
el món imperfecte.
Només la flor, amb el seu color.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Només la cançó i el color perfecte de la flor.
ResponEliminaUna abraçada, boniques paraules!!
Gràcies, Albanta, que vols ser-hi?
EliminaUna canço perfecta.
ResponEliminaNomés li falta la música.
Fita
Gràcies, Xavier, si vols participar a les Itineràncies només has de fer que donar-me una adreça de mail...
EliminaGràcies Carme. De moment seguiré aprenent de vosaltres des de fora, i fent algun comentari. Teniu un nivell molt alt, jo sóc un aficionat.
Elimina:) i jo què et penses que sóc? aficionada del tot... :D :D
EliminaPerò tu mateix, quan vulguis, si algun dia t'animes, ja ho saps, tu em dónes una adreça i jo et dono la clau d'entrada.
ResponEliminaHola Carme:
No necesariamen cal buscar la perfecció.
M´agrada el Poema.
Una abraçada, Montserrat
A vegades la busquem inútilment...
EliminaUna abraçada,
La bellesa gairebé mai és perfecte!
ResponEliminaM'esperaré per veure com ho fa la gent, per allò que una imatge...
Bon diumenge, Carme.
En el post de sota, hi ha les instruccions del joc, amb el poema de Vinyoli, no sé si ho has vist.
EliminaUna flor-poema molt bonica, la teua.
ResponEliminaHo intente amb el segon vers...
Gràcies, Noves Flors, ara vaig cap amunt a llegir-te...
EliminaCarme molt maco el teu poema...ja m'he llegit les instruccions, he agafat el tercer vers
EliminaM'agrada molt el teu poema, el que diu i el que transmet.
ResponEliminaEn algun moment he pensat que la meva vida es trencava i deixava de ser perfecta com la volia.
Avui tinc la sensació d'haver sabut recomposar-la. Es veuen les senyals dels bocins, allà on cada tros s'ajunta amb el del costat i vista des de fora podria semblar imperfecta. Però des de dins no ho és tant. No és perfecta però és la meva i així l'accepto. De què em serviria la perfecció sinó sentís que és autèntica?
:) La perfecció no existeix... mai no podria ser cap vida perfecta, segurament ni tant sols cap cançó... o potser és a l'inrevés, totes en són, de perfectes, perquè són com són...
EliminaLes petites coses ens ensenyen a viure.
ResponElimina:) Gràcies Montse...
Elimina