dissabte, 1 de febrer del 2014

Quin déu habita el cor?


 Caspar David Friedrich



Penseu, ànima meua que el prec
que invoca Déu és necessari?
Ploreu, ploreu sense Ell amb llàgrimes
callades l'alegria peduda, la pau
de l'esperit malbaratada.
Si jo pogués abastar l'esperança
que al món, potser algun dia
hom només es mourà per amor...
Quin déu ens habita el cor, digueu-me
digueu-me si ho sabeu.
Com podrem entonar la cançó?

9 comentaris:

  1. Nom sé pas quin déu ens habita el cor, Noves Flors, però el teu poema m'arriba endins, el trobo preciós! Gràcies mil vegades, per ser-hi sempre, amb la teva poesia exquisida.

    ResponElimina
  2. Potser és un déu variable. Hi ha estones de pau i d'altres d'inquietud.
    La cançó la podrem entonar en clau de llum.
    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben bé, així com dius... un déu variable...
      I la llum finalment només depèn de nosaltres...

      Elimina
  3. Càntic que hauria de ser entonat com a gòspel, per allò de que remou cor i ànima, i ensems el cos sencer.

    :-), preciós....

    ResponElimina
  4. Segurament podràs trobar el teu mateix déu en alguns cors i en altres descobriràs que no hi habita. Sense gairebé ni plantejar-t'ho t'aproparàs als primers i defugiràs els altres.
    No crec que es pugui fer gaire res més.

    ResponElimina
  5. Potser el "déu" que ens habita el cor és, entre d'altres déus, la teva poesia...
    Provarem d'entonar cançons.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons