Milton Avery
Amb ales de paraules potser et protegies
quan la vesprada entrava als camins de la nit
i l'única finestra era la lluna blanca.
A mans plenes, amb força
la premies, la lluna
llançaves a la nit grapats
grapats de lluna
grapats de lluna blanca.
Com si la nit
el dia
l'enyor
la mar
el cel
et fossen favorables.
A vegades ens són favorables...
ResponEliminaUn poema que llegeixo gairebé com si jo mateixa hagués seguit amb el meu.
I els grapats de lluna
ResponEliminaels possà en la copa dels somnis...
I vingué el dia i el sol
els feu realitat.
............... Anton.
Et segueixo amb un grapadet de lluna blanca...:)
ResponEliminaPreciós, novesflors!
!! O)
ResponEliminaParaules amb una màgia especial, Novesflors, les teves. Jo no en tinc, per mostrar la meva admiració.
ResponElimina