Grapats de llunes blanques
al teclat.
Llunes-lletres que acompanyen la nit,
amb so hipnòtic,
per foragitar els monstres.
I, sobtadament, una arna
que voleteja intrèpida dins del contorn
blanc i lluminós,
per a distreure'ns de la por
i la tristesa.
després de llegir novesflors
Això de les llunes-lletres m'ha encantat :)
ResponEliminaLa cançó l'escoltaré demà, que ara és massa tard.
m'encanta! A veure si ho puc seguir amb dignitat.
ResponEliminaAra, al matí, l'he escoltada. Una música molt adient, que m'ha alegrat el començament del dia.
ResponEliminaEl poema, preciós, no em canse de rellegir-lo.
Qualsevol cosa que ens distregui de la por i la tristesa serà benvinguda... fins i tot una arna.
ResponEliminaPor tranquil·la o por esverada...
ResponEliminaDins el teclat hi habiten les ànimes lletres per descriure-la si l'esglai ens perdona i dona temps d'activar els mecanismes... Anton.
Encantador, Fanalet. Una descripció perfecta.
ResponElimina