No s'acaba mai
aquesta nit encetada;
perdura en el temps,
esdevé una glopada,
esdevé llum i alè,
esdevé eix transversal
a ma vida esquinçada...
I si un dia una albada
incipient ens sacseja,
volarem, o serem
inerme fluït de la nostra esfera.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Bravo!!
ResponEliminaPreciosa la nit.
ResponEliminaAquesta nit és una preciosa nit...
ResponEliminaQuan lluna i estels
ResponEliminacoven la mirada nostra
representem en ells
miratges que ens arrebataren.
La llum ens assenyala
un punt. Qui no voldria retenir-lo?
................... Anton.