lleuger, d'un vol,
amb ales de paraules.
Travessaves llunes i cels
escampant la tendresa
damunt de l'aigua.
Pels camins de matinada
tenies el somriure als llavis
i manyagues a la pell.
Pels camins de matinada
encara veig les petjades.
dijous, 11 d’octubre del 2012
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Caram! quin recorregut de camins!
ResponEliminaBona nit, Carme!
I m'encanta el poema!
Això mateix pensava jo, quines caminades tan compartides!
ResponEliminaSuggerent, vital... M'agrada!
ResponEliminaViatgeres de tants camins, poetes meves; quina delícia llegir-vos...!
ResponEliminaSeguesc els camins de la nit de Fanalet, i una mica de tothom, i les teues ales de paraules.
ResponEliminaDos camins bonics, el de la nit, celestial, i el de la matinada, arran de terra...
ResponElimina