Pels camins de la nit,
em llegies
la mirada negra, intensa i malalta
dels infants
de la South Àfrica,
mentre el teus,
d'un blau intens,
s'enterbolïen impotents.
Estilets al cor
que sempre duràs
com una fiblada inesborrable.
Dolços somriures teus
que s'hi van quedar
i d'altres que romanen instal·lats
en la teva ànima.
seguint la zel
(i per la Beatricce)
Aquests camins de nit, són intensament dolços i somrients.
ResponEliminaLlegint-nos els pensaments, fanalet del meu cor...
ResponEliminaM'agrada molt, el teu poema.
ResponEliminaQuin record més dolç, els camins de la nit...
ResponEliminaSeguesc els teus camins de la nit i les ales de paraules de la Carme.
ResponElimina