Només de llegir-te he copsat l'efubli del regal... Ser regal...!!! De vegades, quan altre ens fa cas i ens accepta com som, pot haver-hi la sensació que ens regalem encara que només siguin paraules. No pel soroll del tren, no, també de vegades costa escoltar... Gtàcies per aquest regal metafòric.Anton.
ÔÔ...
ResponEliminaPreciós!
M'agrada, cantireta...
ResponEliminaQue bonic!
ResponEliminaNomés de llegir-te he copsat l'efubli del regal... Ser regal...!!! De vegades, quan altre ens fa cas i ens accepta com som, pot haver-hi la sensació que ens regalem encara que només siguin paraules. No pel soroll del tren, no, també de vegades costa escoltar... Gtàcies per aquest regal metafòric.Anton.
ResponEliminaIntentaré llegir entre línies, assegut al meu sofà ple de taques, el significat del misteriós mot Antaviana ... màgic i imaginari :)
ResponEliminaHola ...! Cantireta.
la subtilitat de llegir entre línies, quina finor!
ResponEliminaBravo, Cantireta!
ResponEliminaM'encanta aquest poema!
ResponEliminaSENYORES, SINYORS:
ResponEliminala Cantireta us besa els peus i el front en senyal d'agraïment.
Petons a tots. Gràcies!
Cadascú pot fer la seva pròpia interpretació de la paraula Antaviana...I si és un regal...
ResponElimina