els camins de la tarda

Floreixen paraigües pels camins de la tarda

i es desdibuixen les formes

darrera el tel dels meus ulls humits

plou,  plouen llàgrimes,

tracen senders en la pell ja cansada

cansada de veure misèria i tristor

pels camins de les tardes

i pena, abandó, i plouen les llàgrimes

segueixen els solcs, com camins de la tarda

però encara tinc una flor per regalar i regalar-me

que dibuixa un somriure, però aquest neix a l’alba

i segueixo el teu pas pels camins de la tarda...

(zel, seguint Glòria)