Segueixo el teu pas pels camins de la tarda
perquè seguint-los em sento un xic conhortat
del brogit de les hores monstruoses que ens devoren
insaciables de vides que fugen del laberint dels dies.
segueixo el teu pas pels camins de la tarda,
segueixo el teu pas pels camins de la nit
a través del vellut ensagnat de la mirada del temps
que m'embolca i m'abraça amb el seu negre vestit.
M'agraden aquests passos que ens porten de la tarda a la nit...
ResponEliminaDisculpa'm tu, Joan!
ResponEliminaA mi també m'ha agafat el rampell i m'ha dut a la South Àfrica i a qui estimo molt!
Preciós el teu poema pels camins de la tarda i pels camins de la nit...
Una abraçada ben gran!
el mateix rampell em va agafar a mi quan vaig llegir els camins de la tarda...
ResponEliminapreciós, Joan!
Molt bonic poema.
ResponEliminaInfinits els camins de la tarda, que cadascú enfila al seu vol...
ResponElimina