.jpg)
Corren i criden
per la boca els mots,
surten com pàmpols
rogencs de tardor...
Surten a l'aire
fets vibracions,
busquen oïdes
cau d'escalfor
que acullin les veus
tenyides d'enyor.
Un dia seran lletra
de noves cançons
o versos els mots
a llibres voladors.
Corren i criden...
i tant si corren com papallones...
ResponEliminaQuemai parin els mots.
............. Anton.
M'agrada com corren i com criden i com volen...
ResponEliminaLlibres voladors, quina gran idea!
Que corrin i que cridin!!!
ResponElimina:)
Que res ni ningú ens posi barreres als mots, Isabel, i que puguin sorgir tan bells com els del teu poema.
ResponElimina