Enyoro aquell vol,
recordes?
aquell vol dels mots alats,
dels mots en llibertat
que ens regalàvem sempre.
Ara són presoners
entre reixes de dubtes
i cadenats de prudència i mesura.
Enyoro aquella vibració
recordes?
dels mots sintonitzats
que sense saber com
fabricaven camins.
Enyoro els mots de la il·lusió,
els recordes? ...
Preciós, preciós.
ResponEliminaPreciós, preciós...
ResponEliminaD'aquells poemes que en llegir-lo, ressona l'enyorança...
un enyor que, tal com expliques, omple de goig...
ResponEliminaAnem al passat que teniem,,,
ResponEliminaara sols record que no és magnifica
que vola com ocellada repretant-se
per ocupar lloc de privilegi...
Hi ha tants llibres escrits
en cada vida que en parlen... !
Editeu els seus fulls
trobarem molts miracles.
.................. Anton.
Ostres, Carme, quin poema tan..., tan... Potser que t'ho escrigui en privat.
ResponEliminaPotser ja és l'hora d'obrir les reixes dels dubtes i trencar els cadenats prudents i mesurats...
ResponElimina