Com una gran taca
es vessa el silenci
sobre el full en blanc
de la tarda.
A tu no et resten mots
jo no tinc paraules.
Dins l'aire suspeses
solitud i menyspreu
juguen a les cartes.
No és un joc renyit
totes dues guanyen.
Només parla el foc
que ho devora tot
amb llengua escarlata.
I el rellotge,
que tocant a morts,
fa set campanades
Glòria
Seguint l'enyor pels mots, de la Carme.
M'enduc les campanes
ResponEliminaQuan emmudeix la paraula,
ResponEliminaquan es fa silenci
és quan més parla.
............ Anton.
Que trist i que sentit, Glòria!
ResponEliminaImpressionat, Glòria!
ResponEliminaQuè dur quan a hom no li resten mots i l'altre no te paraules...
Un poema commovedor, Glòria. M'has fet recordar que el vell rellotge de casa es va aturar exactament a l'hora en què el meu pare va morir: les 6,22 hores de la tarda. No crec en fenòmens estranys, però aquest em va fer pensar molt...
ResponEliminaCampanes tristes que acompanyen a qui no li resten mots, i qui li manquen paraules...
ResponElimina