ens xucla hipnòtic pel túnel quàntic
que ens dissol i ens torna acrobàtics
dins d'un altre món afectuós.
La tristesa ja no hi és
i el nostre cos, sobtadament,
es torna ingràvid, es fa absent
i esdevé la constància del mapa d'un bes.
divendres, 12 d’octubre del 2012
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
I a mi que m'has deixat amb la boca oberta...:)
ResponEliminaUna abraçada, poeta!
Que be no entendre'm gaire amb els mapes , vist així no em fa res perdre'm ben sovint.
ResponEliminaBon dia poeta.
M'agrada molt el túnel quàntic que ens dissol...
ResponEliminaI per descomptat el mapa d'un bes, també.
Si dins del MAPA es pogués dissoldre el que acceptem com a bes. Anton.
ResponEliminaOst....ras!! ;) WOW!!!!
ResponEliminat'agafo la idea ..... ôô
ResponEliminaNo havia llegit mai una manera tan bella de definir un bes...
ResponElimina