“...Llavors vam dir: despullem-nos!...”
Jo et volia despullar per dintre,
tu volies que em tragués la roba...
Malgrat tot, vaig intentar desvestir-me per
dins,
però tu vas començar a despullar-te per
fora.
Patada als calçotets, sense contemplacions,
que amb l’impuls van volar per l’aire...
I em vas deixar nua del tot, sense
tocar-me...
Galionar, seguint Cantireta
Galionar... i ara que et dic jo?
ResponEliminaNeeeeenaaaaa! que ja som grandetes per creure que encara els interessa que ens despullem per dins...
Aix! quin dia que tenim avui... oi, esveradetes, elles!
Vull creure que, a més de despullar-nos per fora, a ells, o a alguns, també els agrada que ens despullem per dins.
ResponEliminaÉs una broma, Noves Flors... que ve d'uns altres comentaris de més avall.
ResponEliminaPer descomptat que sí... o al menys així ho vull creure jo també, encara que a vegades ens ho facin dubtar.
Jajaja, Carme! Molt bona resposta!
ResponEliminaNovesflors, ja veus que es tracta d'una llicència informal, després de tanta transcendència...
Ui, sí, Carme, ja he vist el comentari al cotxe roig; quan he passat per ahí encara no hi havia el comentari ;)
ResponEliminaIgnició. Deu ser la tempesta :)
Proposo... ai... m'agrada, volia dir, que el noi...poema, això...parli de...bueno, que no acabo de trobar...ostras, quin tio...poema, Montse, poema!...més ben torbat..vull dir trobat....teniu un vano?
ResponEliminaCaram!
ResponElimina:)
Vaja! la patada als calçotets sense contemplacions ens torna a la realitat. Amb lo be que m'ho passava.
ResponEliminaNo si el noi... vull dir el poema... estar molt be... Ja se sap que amb aquesta crisi tot està limitat...Però les estonetes com aquestes són un bon ungüent.
Quina complicitat!!!!!
Hi han pilars que busquen barretina... Li haurem d'explicar al de l'incultura vert, que aquí la gespa si convé la pintem amb esprai de coloraines i la reguem amb mixtures humanes per que creixin coloraines variades. Anton.
ResponEliminajajajaja que bo!
ResponEliminaEstimo la bellesa del que sembla intranscendent i aquesta puntada als calçotets perquè surtin volant és un gest tan habitual que converteix aquests versos ... en un poema hiperrealista :)
ResponEliminaBona nit Galionar.
ResponEliminaOstres que bo! (Millor dit, que bons, el poema i el noi)
Aquí salten "xispes"!
...me les emporto.
Ui, ui, Montse, avui si que alegrarem la vista...ja tocava una mica de destape masculí...
ResponElimina