Tenim
por de fer nosa
i la
consciència no gosa
fer-se un
lloc ?
Tenim por de
ser-ne humils
i ensenyem
tots els cordills
per que ens
lliguin en el lloc.?
Tenim por de dir les veritats
- no ens
diguin esperitats –
i ens cremem
en nostre lloc?
Tenim por de
ser imprudents
i callem
quan contra vents
ens poden
treure del lloc?
Tenim por de
caminar
el camí i
destí que ens hem marcat
per no
perdre nostre lloc?
Tenim por de
donar, d’estimar...
No ens
traeixi l’amic, company
i es
quedin en nostre lloc ?
Em fa POR el contestar.
!! i & (jo aplaudint)
ResponEliminaMirarem de deixar la por ben enrere... tot just ens guardarem la més necessària per a sobreviure.
ResponEliminaUn poema molt savi, Anton, i que m'agrada molt. Tenim por de moltes coses, però malgrat tot la sabem vèncer i continuem endavant...
ResponElimina