Miguel Carmona
Sura a l'estable
el sol de la pensada
cavall dels somnis.
Va perdent-se per l'aire
la fressa del silenci.
(Li he agafat, a Vinyoli, més que les s)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
M'inquieta la imatge visual, el poema em desperta.
ResponEliminaEl silenci deixa rastres.
ResponElimina"...la fressa del silenci." colpidor
ResponEliminaPreciós, aquest silenci que volteja.
ResponEliminaVersos curts plens de bellesa.
ResponEliminaEm sembla esperançador
ResponEliminaa vegades el silenci fa fessa...
ResponEliminaI la lluna plena s'ho mira encuriosida...
ResponElimina