dijous, 15 de maig del 2014
UN RECER ON ESTIMAR-TE
Buscaré un recer on poder estimar-te,
on s'hi escolti una música que ens resulti plaent,
i els silencis volguts que ens siguin necessaris.
Un recer on s'hi arribi resseguint els camins per on passeges,
on et trobi en l'aroma i el perfum de les flors que t'hi acompanyen,
guiada per un sentiment tan senzill com sincer.
Ballarem la dansa que inventa el vent,
per a les fulles dels arbres de les teves ombres,
i amb el cant simpàtic de molts ocells.
Assaltaré les tristeses que et visiten,
i abans que s'escapin les sorprendré,
amb un regal embolicat amb paper d'il.lusió i esperança.
Buscaré un recer on poder estimar-te,
on arribi el sol que escalfa els carrers dels teus estius,
i l'aire amb gust de sal del mar que custodia un príncep.
Un recer fet de les mateixes pedres que sostenen el refugi dels teus somnis,
envoltat dels paissatges que inspiren el teu pinzell;
en un carrer amb pendent,on corrin enjoguessades les fulles que arrossega el vent.
I unes escales, per on enfili el so del record de les teves passes.
Un recer on estimar-te,
just al costat d'un rierol d'aigua fresca,
on trobi calma la nostra set.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Google analytics
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
"un regal embolicat amb paper d'il.lusió i esperança".
ResponEliminaUn regal llegir aquest poema.
Fita
Gràcies Xavier. Ja pensava que ningú volia llegir el poema. O pitjor encara, que qui l'havia llegit li desagradava tant que ni tan sols el volia comentar.
EliminaÉs un regal poder sentir emocions que et portin a escriure i que algú et llegeixi també ho és.
Gràcies de nou, per trencar el gel.
Mònica, és un poema tant ple de regals i d'estimació...
ResponEliminaPreciós i tendre.
Els rierols, d'aigua fresca i neta sempre calmen la set, encara que no beguis... Al menys a mi. Sóc dona de terra i l'aigua em sedueix per barrejar-m'hi...
Carme bonica, quina vergonya!!!! Havia escrit "sed". Que no ens falti mai aigua fresca i neta. Gràcies per llegir-me i per entendre el sentiment que hi batega.
EliminaNo cal tenir vergonya, jo des que escric, sovint, amb la tablet acumulo un munt d'errors...
EliminaSempre es poden corregir... Cap problema
Molt dolça i sensible. Jo també vull trobar un lloc com aquest.
ResponEliminaDoncs desitjo que el trobis. Gràcies pel teu comentari
ResponEliminaUn rierol, el soroll del vent, un raig de sol que es filtra per entre les branques, el cant dels ocells, el perfum de les flors... Amb tot això es pot confegir un bon recer per estimar-se!
ResponElimina