Desfaria nusos.
I signes,
i senyals sense sentit.
Pels segons viscuts...
seguim sincronitzant desitjos.
Somnis silents
descompassats.
Tristesa,
que cerca dissoldre's
en somriures.
Somriures cecs i sords.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Un somriure per alliberar nusos. Més lluent que l'espasa gordiana.
ResponEliminaEls somriures sempre són cecs i sords, davant els nusos de la vida. Una mica com el contrast de la imatge, molt abstracta.
ResponEliminaMolt saludable, regalar somriures per esborrar tristeses.
ResponEliminaM'agrada aquesta dis(solució), la tristesa en els somriures.
ResponElimina(No sé si només em passa a mi però de fa un temps, moltes vegades, intente escriure un comentari en qualsevol blog i quan li done a publicar s'esborra el que he escrit i no se'm publica per molt que ho intente. Així ho deixe córrer i torne en un altre moment o, fins i tot, un altre dia. Us passa a vosaltres o és cosa del meu blog o de blogger?)
Els somriures tenen molta força. Els teus arriben i alliberen.
ResponEliminaEls nusos també poden lligar somriures i fer-ne un enfilall...
ResponEliminaNovesflors, a mi també em passa amb alguns blogs...