Caminar-nos tants camins
i fer dels recers els arbres
que així se'ns passa la vida
sense notar-ho, triscant
pels corriols coneguts
que ens recorren a nosaltres
i arriscant-nos a explorar
de tant en tant, amb peus verges
pedregoses travesseres.
Caminar camins d'anhels
l'ombra dels arbres per seure
i una fonteta que rage
aquell bàlsam guaridor
que alleuja totes les penes.
Si llancem versos al vent
quin caminant no en voldria?
Com a caminant m'aturo a la teva font Novesflors. I bec a galet, a raig, els teus versos.
ResponEliminaEls teus versos sempre, tots els caminants els voldríem, novesflors...
ResponEliminaJo vull versos i també anar a la font per un camí ple d'ombres, segur que l'aigua deu ser ben fresqueta...
ResponEliminaVersos com a bàlsams, així m'arriben.
ResponEliminaAferradetes, nina.
Bell poema que em fa recordar al "caminante no hay camíno ..." de Antonio Machado. A la vida també ens trobem fonts i arbres que acullen els nostres sentiments i ens proporcionen una mica d'aigua fresca a les nostres il·lusions.
ResponEliminaCaminant per pedregroses travesseres, bec el bàlsam guaridor de la teva font i la teva inspiració. Molt bonic
ResponEliminajo mateixa acullo al vol tot fent un volt i em quedo amb el ressó, l'aroma i el gust, bon gust del teu poema!
ResponEliminaCamí dels passos perduts.
ResponElimina