vull que em guiï la mirada,
i que em faci trobar el gest,
la pell i el cor esperant-me.
Caminar-nos tants camins
i emprendre el vol, una tarda,
per descobrir un univers
amb la mà a la teva galta..
Només l'anhel d'infinit
és la muntanya més alta.
dimecres, 29 de març del 2017
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
L'infinit abastable.
ResponEliminaAbastable... o no.. :)
EliminaL'anhel li permet emprendre el vol , guiat per la mirada, fins a la muntanya més alta, una tarda qualsevol...
ResponEliminaO al menys intentar-ho.
EliminaJa veus que m'has inspirat i t'he seguit.
ResponEliminaGràcies, novesflors, m'encanta el teu poema!
EliminaAbans, en la nostra joventut es marcava el emprendre el vol, volar per un mateix. Ara, de vegades, la joventut actual no té ni ales per volar. Quina il·lusió d'aquells anys.
ResponEliminaSí, Alfonso, en teníem unes ganes! Teníem una pressa de viure, de ser nosaltres mateixos... ara s'ho prenen amb la calma...
EliminaL'anhel d'infinit és ple de desitj de viure el present.
ResponEliminaEl present i l'infinit es toquen... tens tota la raó.
Elimina