Pel camí sense portes camino
somiant que algun dia el cor
es farà de tan gran enorme
per encabir la joia de viure
sense cap recança d'ahir .
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Perfectíssim!
ResponEliminaGran ritme.
gràcies! venint de tu és un honor rebre el teu comentari Jordi
EliminaAixò, això... que se'ns faci un cor ben gran... sense recances...
ResponEliminaben gran ben gran
EliminaUn camí brevíssim que el poema fa més ample.
ResponEliminamerci Xavier
ResponEliminacamí brevíssim com un respir.
ResponEliminaUn poema preciós. Cal fer un llarg camí per arribar-hi.
ResponEliminaQue bonic!Que tinguis molta joia de viure, per encabir dins del teu gran cor!!!
ResponElimina