Imatge: Matthias Wietz
Òmplic la mar de flors i de paraules
les flors, de pensaments
els pensaments, d'onades
avui com cada dia
avui quan cau la nit
i vaga el seu silenci entre les ones
el silenci profund, omnipresent
ara va ara ve
em retorna remors d'inquietuds
de soledats que suren i es dispersen
i al ritme del retorn eixamplen l'aigua.
S'hi perden els teus ulls de vidre verd.
En la tempesta cavalca desbocat el gris rotund
com si el blau no existís
i demà torna el blau
ara és blau
i és de dia
i la mar ha eixamplat la pensada.
Flors, paraules, pensaments... la mar, tot a la mar.
ResponEliminaFita
Has fet un mar més ample, més ric i sobretot bellíssim...
ResponEliminaEl blau retorna sempre, encara que s'escapi del mar, de tant en tant...
Gràcies!
M'imagino aquest mar, sembrat de pensaments de tots colors, gronxats per les ones...
ResponEliminaPreciós!
ResponEliminaHas creat un mar preciós
ResponEliminaMolt màgic.
ResponEliminaQuants pensaments i records ens porta el mar i les seves onades.
ResponElimina