dissabte, 3 de maig del 2014
Si amplifiquem la mirada
Si amplifiquem la mirada,
serà més ample.
Més folgada la clucada
si el copsem serè.
Si no hi ha baranes
ens serà més pròxim.
Compartint el seu blau,
el tindrem més proper.
Agafem cadira,
o seiem a la sorra,
i en la seva estora blava
siguem espectadors atents.
Amatents de poesia.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Google analytics
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Atents i amatents de la teva poesia.
ResponEliminaFita
Eres mujer fuerte
ResponEliminatrabajas sin cesar
de día y de madrugada
no sientes ningún pesar
al tener que levantarte
a tu hijito cuidar
ya sea para alimentarlo
teniendo que amamantar
o preparar el tetero
asi te tengas que desvelar,
ya sea que se enferme
o que sienta algún temor
allá estas presente
ante cualquier clamor
A la vez eres frágil
porque reposa en ti
toda la dulzura
que en el mundo vi
Fuerte como leona
para tus hijos proteger
frágil como cristal
cuando toca querer
por eso Madre
te pago con amor
eres lo mas bello
que ha hecho el Creador
Que seas muy feliz en este dia amiga mia!!!
Con cariño Victoria
M'ha agradat molt el ritme dels teus versos i el seu contingut és preciós. Forma i fons meravellosos.
ResponEliminaEstora blava i aixopluc poètic... Què més volem? Gracies, fanalet!!!
ResponEliminaLa vista del mar sempre fa poesia.
ResponEliminaJo agafe cadira, si no et fa res ;)
ResponEliminaM'agrada aquesta mirada bressolada de poesia.
ResponEliminaPausada i tranquil·la estada prop del mar.
ResponElimina