Ompliré el mar d’esperances
-verda esperança, esperança blava-
de la sorra a l'horitzó
onada a onada.
Lluna que et mires al mar
d’il·lusions plena
-esperança blava, esperança verda-
fes que creixin ben aviat
com la marea.
Esperança
sempre!
Un bonic mar aquest ple d'esperança, verda o blava, tant se val...
ResponEliminaQue així siga, Glòria, l'esperança que no ens falte mai.
ResponEliminaAlegre l'esperança verda. Una mica més trista la blava.
ResponEliminaSi em preguntessin quin gust té el teu poema diria que és molt dolç.
ResponEliminaTant de bo que creixin les il.lusions!!!
ResponEliminaQue no s'apagui mai aquesta llum d'esperança.
ResponEliminaL'esperança és el que mai hem de perdre
ResponEliminaLa esperança, com la il·lusió, s'ha de mirar de preservar, que no ens en falti mai,que no ens la prengui ningú.
ResponElimina