OMPLIRÉ EL MAR DE SOL...
Al matí, a trenc d'alba,
li donarà el bon dia,
i esmorzaran plegats
cargols i petxines...
Al migdia, enrojolat,
s'amagarà rera els núvols;
pensant que cal preservar,
la blancor de les sirenes.
Amb la llum del capvespre,
el pintarà de tots els colors
amb què es vesteix la calma;
serà una hora màgica...
I en la foscor de la nit,
el mar l'enyorarà,
mentre somnia emocions,
regals del sol, dia a dia...
OH!...
ResponEliminaOH! ;) Quina mar tan bonica, la teua, a qualsevol hora del dia.
ResponEliminaHi ha molta màgia en aquest poema.
ResponEliminaFita
El mar i el sol es compaginen molt.
ResponEliminaMoltes gràcies pels vostres amables comentaris...
ResponEliminaPetonets.
Quina història d'amor tan bonica que t'ha quedat!!
ResponEliminaGràcies Mònica, a l'amor no li poem posar barreres...
ResponEliminaEstic amb la Mònica... Hi he llegit una història d'amor!
ResponEliminaGràcies Carme... I veig que se'n va anar volant una "d"...( podem)
ResponEliminaM'agrada aquest mar rialler.
ResponEliminaTens emocions, dessitjos i pensaments per tot el llarg del dia, i que bé que t'ha quedat.
ResponEliminaTant de bo ens encomani les rialles a tots...Gràcies Montse.
ResponElimina