Tot seguint
a Pilar.- S’esbocinen en ombres
S’esbocinen en ombres
els meus versos lúdics.
Caminen pel mar calmat
dels teus ulls acollidors.
Les flors, paraules perfumades,
esdevenen en la calma mirada
que flueix en dedicatòria.
Tinc la crossa, alcandora amable,
que em vesteix i m’acompanyarà sempre.
Avui no s’esberlarà
La porcellana valuosa del record.
.............. Anton.
- "Avui no s’esberlarà
ResponEliminaLa porcellana valuosa del record."-
que no s'esberli mai, quan és el bé preuat que.ens queda!!!
Hi ha mirades que esberlen sentiments, però el record perdura.
ResponEliminaAquest final esperançat, em diu també moltes coses, a mi, com a baba... me'l quedo per que faci llavor en mi d'altres pensaments valuosos com els records.
ResponEliminaRecords que perduren com un gran poema.
ResponEliminaM'agraden les paraules, la calma, la mirada, la dedicatòria...Sempre profund, al mig de la bellesa.
ResponEliminaQuin luxe, Anton, poder gaudir del teu "doblet", poema i il·lustració, ambdues coses tan belles...
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaJo, tirant dins de l'olla... Es tant agradable estar aquí... Sempre teniu taula parada i seient per el descans per escoltar la conversa... Gràcies per aquests moments que a tots ens en fan falta...Anton.
ResponEliminaAmb una mirada podem dir tantes coses...
ResponEliminaEls teus versos m'arriben com una projecció d'una emoció valuosament viva.
ResponElimina