dissabte, 9 d’abril del 2016

L'abraç del meu amat





Em plau veure a l’amat amb roba d’or,
com el sol lluu, i al dit porta un anell
amb un robi com la sang de vermell.

M’ofrena els seus braços i és l’amor
que jo sento per ell el meu tresor:
el seu bes és dolç com la bresca i la mel,

la seu veu un parrupeig de colom,
el seu mirar fulgent com un estel.
                                                               No hi ha amant més delitós que ell.



18 comentaris:

  1. Uau! Realment Llull t'inspira molt Glòria, genial, genial!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat, m'agrada molt utilitzar aquest llenguatge.
      Gràcies Carme!

      Elimina
  2. Glòria, per dir-ho en l'adjectiu medieval que empres: un poema delitós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em plau rebre tan plaents paraules d'un amic que tot l'afecte del meu cor.
      ;-)

      Elimina
  3. Que el seu millor tresor sigui l'amor que sent per ell i no el que sent ell per ella, m'ha fet rumiar...
    Llull t'arriba amb força. :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un amor molt generós, massa potser. Clar que el veritable amor hauria de ser així, diuen. Ai, quin patir!
      Si Llull m'arriba -amb prou feina conec la seva obra- és gracies a la Carme, que sempre té idees boníssimes.

      Elimina
  4. Respostes
    1. Gràcies, Novesflors, però penso que l'artista ets tu.

      Elimina
  5. M'agrada aquest bes tan dolç i aquests ulls que brillen com un estel...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, quan un està enamorat li veu totes les gràcies al motiu del seu amor! Quan passa aquesta fal·lera ja s'és més objectiu.
      Petonets!

      Elimina
  6. Respostes
    1. En duies, Elfree? De barret vull dir. :D
      Gràcies, maca, tu també tens poemes francament bonics, segons acabo de llegir.
      Una abraçada!

      Elimina
  7. A més de Llull, m'ha transportat al "Cántico espiritual" de San Juan de la Cruz i, de retruc, al llibre bíblic d'"El cantar de los cantares". Aquest amant delitós, aquest bes dolç com la mel, aquest mirar fulgent tenen un halo místic. Un poema magnífic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, em complau que el poema t'hagi agradat i que et recordi aquests poemes que em semblen meravellosos. Faig el que puc, pobre de mi, però he de reconèixer que Llull m'inspira molt.

      Elimina
  8. Per algun lloc he llegit, no recordo on, que l'abraçada no busca el contacte de la pell, si no acostar els cors. I m'agrada.
    Bessets Paula i aferradetes ben forts

    ResponElimina
    Respostes
    1. El cor batega amb més intensitat durant l'abraçada. I la pell s'esborrona de plaer.

      Elimina
  9. Aquest amor és absolut, de fons i de forma.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un amor total, sense fissures.
      Una abraçada, Teresa!

      Elimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons