M'abraces, amiga,
i el neguit que de tu m'allunyava,
just es fon
i la fredor d'aquest hivernàs silent,
se'n va amb un estol de pinsans,
que fan via cap al nord.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
No hi ha hiverns que valguin, quan les abraçades escalfen el cor...Els ocells també ho celebren!
ResponEliminaRetrobar-se és un alliberament.
EliminaEmoció i tendresa ... si senyor!
ResponEliminaRetrobar-se amb les amigues d'infantesa, n'és un bon motiu.
EliminaUn moment com aquest esborra tots els hiverns...
ResponEliminaEra un moment molt especial i realment de deixar enrera moments crítics.
EliminaUna abraçada intensa. D'amistat duradora.
ResponEliminaD'amics per sempre, encara que sembli un tòpic.
EliminaQui goig se tir aquesta escalfor.
ResponEliminaPetons.
Una abraçada ho cura tot.
ResponElimina