Deixa'm posar,
després de l'abraçada nua,
les meves mans damunt les teves,
i agafar junts el timó.
Sé que trobarem
la riba calma que ens espera,
on els besos, alliberats,
faran de nou, l'instant etern.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Que important és agafar el timó junts per arribar a l'instant etern.
ResponEliminaUn instant idíl·lic és el de la foto, també.
És una fotografia del Ter, en un petit embarcador tocant al poble de Colomers.
EliminaA vegades aquest paisatge tant plàcid, fa sentir també instants eterns, com agafar el timó junts.
En els instants intensos busquem l'eternitat.
ResponEliminaEls besos alliberats ens alliberen.
Els instants eterns ens vénen regalats, no sé pas si poden ser buscats, però està clar que els besos alliberats ens alliberen i ens hi acosten.
EliminaMolt bonic i molt tendre tot plegat.
ResponEliminaGràcies, Noves Flors.
EliminaSi compartim el timó, el viatge serà molt més agradable...
ResponEliminaI tant que sí, anar d'acord i prenent acords sobre la marxa.
EliminaMolt bonic el poema i suggerent imatge. Agafar junts el timó, però tan important o més és posar el rumb adequat, posant-se d'acord els dos.
ResponEliminaTu ho has dit, Alfonso, agafar el rumb adequat amb l'acord dels dos és molt més important. Però potser amb les mans al timó, tots dos, es poden fer les correccions i precisions necessàries per trobar el rumb adequat. Moltes gràcies pels teus comentaris, sempre enriquidors.
EliminaLa riba calma, és ben bé l'instant màgic de trobada. Tan breu a voltes i tan etern.
ResponEliminaBen bé així com dius. Breu si el mesurem en temps, però etern en vida.
Elimina