Les mans enamorades
mai estan callades,
despentinen tristeses
i silencien paraules.
Com dues tenalles
la cara enganxen
i, dels braços seguides,
aferradetes regalen.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
"Despentinar tristeses..."
ResponEliminaUn regal valuós.
És únic quan ho necessites.
EliminaSegur que les mans són les que millor saben despentinar tristeses... Molt bonic!
ResponEliminaCrec que, moltes vegades, millor que les paraules.
EliminaA vegades les mans diuen més que les paraules o, poden anar deixant murmuris sobre el cos de l'estimada. Molt bonic el poema juntament amb la foto.
ResponEliminaBessets Paula
La pell diu tant, oi?
EliminaBessets, Alfons.
Unes mans molt afectuoses que regalen carícies i aferradetes, arreu...
ResponEliminaA tots ens agrada que ens acaronin i ens abracin, també és bo que ens agradi fer-ho als altres.
EliminaAferradetes regalen vols de vida.
ResponEliminaQuè bonic, Montse! Gràcies.
EliminaQuines dolces aferradetes les dels braços enamorats!
ResponEliminaHo són quan hi ha amor.
EliminaAferradetes, a tu t'agraden, lluna. Són abraçades, oi?
ResponElimina