dimecres, 6 d’abril del 2016

MÀ damunt MÀ




Les mans enamorades
mai estan callades,
despentinen tristeses
i silencien paraules.

Com dues tenalles
la cara enganxen
i, dels braços seguides, 
aferradetes regalen.

13 comentaris:

  1. "Despentinar tristeses..."
    Un regal valuós.

    ResponElimina
  2. Segur que les mans són les que millor saben despentinar tristeses... Molt bonic!

    ResponElimina
  3. A vegades les mans diuen més que les paraules o, poden anar deixant murmuris sobre el cos de l'estimada. Molt bonic el poema juntament amb la foto.
    Bessets Paula

    ResponElimina
  4. Unes mans molt afectuoses que regalen carícies i aferradetes, arreu...

    ResponElimina
    Respostes
    1. A tots ens agrada que ens acaronin i ens abracin, també és bo que ens agradi fer-ho als altres.

      Elimina
  5. Quines dolces aferradetes les dels braços enamorats!

    ResponElimina
  6. Aferradetes, a tu t'agraden, lluna. Són abraçades, oi?

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons