Inclino el meu cap i acosto la galta als teus llavis
per escurçar distàncies entre cos i ànima
I aleshores el bes de l'esperit segella
amor i amistat
ben abraçades .
Et dreces de puntetes , els llavis apuntant enlaire
fins el clot de vora els meus i estampes
la besada amable i amiga
mentre t'entrellaces.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
I EL DARRER...DAMUNT LA FREDO DE LA MORT...UN PACTE DE DOLÇA AMARGOR.
ResponEliminaUn bes pot segellar un mor, o una amistat...
ResponEliminaBesada intensa, sense límit.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaUn bes que orienta. Amb gust d'eternitat.
EliminaEscurçar distàncies entre cos i ànima... ben bé així ha de ser en l'amor, fins i tot en l'amistat.
ResponEliminaÉs un poema molt visual, la veig com es dreça de puntetes per besar...
Preciós, nena. M'esborrones... :-)****
ResponEliminaPreciós, Efree, m'agrada molt.
ResponEliminaSegellar amor i amistat en un bes, preciós.
ResponEliminamoltes gràcies !
ResponEliminaElfree, és un poema preciós. M'agrada molt.
ResponEliminaSegell d'amor etern. És una descripció preciosa.
ResponElimina